RONNAGRAMS I QUETTABYTES: NOUS NOMS PER QUANTITATS MOLT GRANS

 Article realitzat per Xavier Duran al 3/24

Juntament amb els  equivalents per a les quantitats més petites, ronto i quecto, han estat aprovats per la Conferència General de Pesos i Mesures

Quan molta gent encara no s'ha acostumat als prefixos yotta i zeta, que equivalen, respectivament, a un 1 seguit de 24 i de 21 zeros, ara n'apareixen dos més per designar quantitats encara superiors: quetta i ronna equivalen, també respectivament, a un u seguit de 30 o de 27 zeros.

Així ho va aprovar divendres passat científics i representants de governs de tot el món reunits a la Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM), celebrada a París. La CGPM és l'òrgan decisori de la Convenció del Metre, creada el 1875 i que pren les decisions sobre el Sistema Internacional d'Unitats (SI), que inclou els prefixos i sufixos oficials.

El símbol del ronna és R, i el del quetta és Q. Anant del món de les grans quantitats al de les més peties, paral·lelament s'han aprovat el ronto, amb símbol r, que significa 10−27 o un zero, una coma, vint-i-sis zeros i un u, i el quecto, amb símbol q, que equival a 10−30, és a dir, 0,000 000 000 000 000 000 000 000 000 001.

L'explicació dels prefixos i diversos exemples es poden veure en aquest vídeo del Laboratori Nacional de Física del Regne Unit (NPL):

Per a què poden servir, aquests prefixos? El diari Washington Post va triar alguns exemples per mostrar-ho. Així, deia, la Terra ara pesa sis ronnagrams, equivalents a 6.000 yottagrams. I el gegant Júpiter té una massa d'uns 1,9 quettagrams i així no cal dir que és d'1,9 milions de yottagrams. A l'altre extrem, podem dir que un electró pesa un rontogram, i ens estalviem els decimals de 0,001 yoctograms.


Calen nous prefixos?

Però a banda d'aquestes quantitats, que rarament es donen en grams, quina utilitat real tenen els nous prefixos? La raó d'adoptar-los ha estat la quantitat creixent de dades i de capacitat d'emmagatzemar-les. Quan parlem de la unitat d'informació en computació i telecomunicacions, el byte, que equival a vuit bits, ja s'ha d'utilitzar el zettabyte.

Però tant la quantitat de dades generades com la capacitat de guardar-les augmenta de forma vertiginosa. Es calcula que a tot el món, el 2020 es van crear, capturar, copiar i consumir 64,2 zettabytes. I que el 2025 la quantitat assolirà els 180 zettabytes.

El següent pas seria haver d'utilitzar el yottabyte. Podria ser que l'any 2030 ja s'arribés a un yottabyte (Yb) de dades. En comparació, tota la informació continguda a Biblioteca del Congrés dels Estats Units ocupa tot just 10 terabytes, un bilió de vegades menys.

També augmenta la capacitat de guardar les dades. Tot i així, el 2010 es va calcular que guardar un yottabyte en discos d'un terabyte requeriria un milió de centres de dades que ocuparien, aproximadament, una superfície com l'illa de Xipre.

Però tot avança i el 2016 l'estimació era que es podria guardar en targetes SD que ocuparien uns 400.000 metros cúbics (unes 160 piscines olímpiques).

Vist així, potser aquests prefixos encara no són necessaris. Però tampoc deuen ser sobrers. Així, fa anys alguns informàtics es van inventar el brontobyte, que, en clara al·lusió a aquest descomunal dinosuare, definien com equivalent al que ara seria, precisament, el ronnabyte. I també van proposar el geopbyte, que seria mil vegades més gran.

Fins i tot el 2010 hi va haver una campanya, sorgida al campus de Davis de la Universitat de Califòrnia perquè en comptes de brontobyte s'acceptés el hellabyte, basat en l'expressió "hell of a lot", que significa "moltíssim". Fins i tot es va incloure en la calculadora de Google.

Però el prefix no es va aprovar, entre altres coses perquè no és tan fàcil trobar els noms més adients. Els nous s'han triat per evitar coincidències: "R" i "Q" eren les úniques lletres de l'alfabet anglès que no s'utilitzaven en altres prefixos.

Pel que fa als nombres més petits, roto i quecto poden ser útils en física quàntica i de partícules. També en astrofísica, per mesurar longituds d'ona molt petites, com la de la radiació de fons, romanent del big-bang.

L'última aprovació de prefixos havia tingut lloc fa 31 anys, el 1991, quan van esdevenir oficials zetta, yotta, zepto i yocto. El seu origen és més clar que el dels nous. Així, yotta prové del mot que en grec antic significa "vuit", i zetta es va extreure de la mateixa llengua, on significa "set".

I per què, "set" i "vuit"? L'explicació no és gaire complicada, però requereix veure que yotta significa 1024, i que això és com 103 elevat, al seu torn, a 8. Com que els exponents es multipliquen, d'aquí surt el 24 (3x8).

Més clars i directes són els prefixos atto i femto. El primer, equivalent a 10-18prové del danès "atten", "divuit". I femto, equivalent a 10-15, prové del danès "femten", "quinze". Una lògica atribució: que la llengua d'un país petit ajudi a designar les quantitats més petites. Fins que la necessitat va fer aparèixer zepto i yocto i, ara, ronto i quecto.


Prou d'afegir un segon de tant en tant

A la mateixa conferència es va decidir deixar d'afegir un segon, de tant en tant, als rellotges oficials. La raó de fer-ho és que la Terra gira cada vegada més a poc a poc, i si no es corregís, a la llarga --molt a la llarga- hi hauria un desfasament de minuts entre temps oficial i temps real. Però això es deixarà de fer a partir del 2035, perquè, segons diuen, els ajustos poden causar disfuncions en els sistemes digitals que, entre altres coses, s'ocupen de les telecomunicacions mundials.